“Les escoles demanen a crits projectes que generin llenguatges universals, com la música”

El diari de l’educació publica l’entrevista que Jordi Molina realitzà a Pablo Persico el 23/12/2015.

Una publicació on es destaca el guardó atorgat per l’Ajuntament de Barcelona a Pablo Persico per la construcció d’una xarxa d’orquestres infantils als barris més necessitats amb una metodologia pròpia: Integra Sons.

Ens diu:

El músic i pedagog Pablo Persico (Buenos Aires, 1979) va aterrar al barceloní barri del Poble-sec fa set anys. Solia passejar-se pels encrespats carrers d’aquest barri tradicional, que durant la primera dècada dels anys 2000 es va fer càrrec de diverses generacions de nouvinguts, amb un carro del supermercat ple d’instruments exòtics. S’oferia a les escoles públiques per fer classes de música en un moment en què els centres de la zona passaven profundes dificultats per atendre el repte de la interculturalitat a l’aula. L’objectiu era el de constituir, poc a poc, una orquestra de barri i per al barri, capaç de recuperar l’autoestima dels alumnes amb més necessitats afectives i socials.

Aquell vell somni s’ha convertit avui en una xarxa d’orquestres infantils estesa pels racons més desfavorits de la capital catalana. La Marina, El Carmel, Sant Roc –a Badalona Sud— o el Poble-sec, l’epicentre d’aquesta història, són testimoni del pas d’Integra Sons, nom de la metodologia –i de l’associació— dissenyada pel compositor. Aquest desembre ha recollit la màxima distinció que concedeix el districte que va veure néixer la iniciativa –el premi Sants-Montjuïc— i s’asseu amb el Diari de l’Educació per fer balanç.

Vostè acaba de rebre un premi. Però com de dura és per les iniciatives com la seva el reconeixement institucional?

És un reconeixement molt especial. Sobretot perquè part del jurat està format pel teixit associatiu del districte de Sants-Montjuïc i s’hi presenten moltes entitats amigues. Però nosaltres sabem molt bé fins a quin punt hem estat ignorats per les institucions. A Badalona i Barcelona ens ha costat molt.

Llegir més al “El Diari de l’Educació”